La nit

La nit era fosca quan ella marxà i tothom dormia. La nit era fosca ara i jo la crido: "torna estimada meva. El món és adormit i ningú no ho sabrà si tu véns un moment mentre les estrelles esguarden les estrelles". Ella marxà quan els arbres eren plens de poncelles i la primavera era jobe.

(R. Tagore)