Se estivesses
Se estivesses aqui comigo,
Subindo e descendo colinas
E aparecesse aquele raio de luz
Vias os loucos, os poetas
Os que falam sozinhos na rua
As mulheres da vida, as crianças
Os jacarandás e as palmeiras
Os turistas e os mendigos
Seguias os trilhos dos eléctricos
Ouvias as gaivotas, as crianças
E o trinar de uma guitarra
Num qualquer beco apertado
Respiravas maresia,
Hortelã e café
Reparavas
Nos tons africanos
Sorrias
Com os velhos nos autocarros
Reagias
A um encontrão apressado
Sentias
O toque quente da minha mão
Um comentário:
Quan seràs aquí, amb mi, coneixeràs
l’encant de l´entorn,
i comprendràs
què em fa vibrar.
Per què la vista s’ennuega
quan la ginesta baixa al mar.
Les llars austeres i fermes
roca dura, pedra freda.
Passaràs la porta i sentiràs
la seva calor com crema.
Si puges al penya-segat
sabràs on és el secret
Per què les nostres pells
vénen del mateix indret.
Nortada i Tramuntana,
esculpits pel mateix vent.
La teva boca tastarà
la pols del camí que s’aixeca
amb cada passa, en caminar
sota un raig de llum suïcida.
Quan tot és difós
però s’hi veu tan clar.
I d’on ve aquest aroma
que impregna allò que toca
i que et toca perquè es meu.
Olor d’algues, vinya, pins,
pa torrat i terra humida
són el què duc endins.
Escoltaràs la meva xiulada
trapella i orgullosa
fidel a Serrat.
Et miraré de reüll llavors
amb un mig somriure
només un esbós.
Postar um comentário